Moments de reflexió en l’atenció social
En l’estat d’alarma actual l’equip de Serveis Socials Bàsics format per treballadores socials, educadores socials i treballadores familiars hem estat considerats un servei essencial, un pilar més per a garantir el benestar de les persones, en el nostre cas dels municipis de Balenyà, El Brull, Folgueroles, Malla, Muntanyola, Sant Martí de Centelles, Santa Eulàlia de Riuprimer, Seva, Taradell, Tona, Viladrau i l’EMD Sant Miquel de Balenyà.
Ha calgut replantejar el servei per adaptar-lo a la situació de pandèmia actual, prenent totes les mesures de prevenció del contagi. Així doncs, cada setmana s’organitza el servei per tal que hi hagi garantida una cobertura de forma presencial, seguint les indicacions de la Direcció General de Serveis Socials. De manera rotatòria, sempre treballen a la seu de la Mancomunitat La Plana 4 professionals dels serveis socials i dues auxiliars administratives amb atenció telefònica de 9 a 15h. La resta de tècnics i tècniques treballen des de casa.
Aquesta nova situació ha generat un important canvi a la intervenció directa ja que no podem atendre amb entrevistes presencials i ens hem hagut d’adaptar, com la majoria d’empreses, serveis i recursos, per continuar portant a terme les nostres funcions: facilitant la tramitació telemàtica i utilitzant altres eines de comunicació (fins fa poc infrautilitzades) per fer un seguiment diari o setmanal amb les famílies i persones ateses, a través de trucades telefòniques, missatgeria de Wathsaap, videoconferències o les xarxes socials.
Estem acompanyant a persones amb situació de dependència i als seus cuidadors/es; a persones grans en situació d’aïllament pel confinament; a famílies que necessiten cobrir necessitats bàsiques (sobretot d’alimentació, subministraments bàsics i medicació) ja sigui a través dels bancs d’aliments o d’ajuts d’urgència social; a famílies amb infants a càrrec, beneficiaris de beques menjador sota criteris socioeconòmics, a les que hem explicat el funcionament de la targeta moneder (arribada des del Departament d’Educació de la Generalitat); a famílies amb infants que necessiten recolzament per seguir el curs escolar on-line... Totes aquestes intervencions s’han portat a terme amb el suport d’una potent xarxa de voluntariat de cada territori i amb el compromís ferm de cadascun dels Ajuntaments, tant aportant personal propi com amb la implicació dels càrrecs electes.
Acompanyem, també, situacions de violència que ja existien i que aquests dies de confinament s’agreugen; a persones amb problemes d’alcoholisme o drogodependències que poden veure la seva situació desestabilitzada al perdre tractaments terapèutics continuats.
I acompanyem persones i famílies amb necessitats totalment noves, que fins abans de les afectacions pel COVID-19, tenien una situació estable i ara es troben angoixades amb dificultats econòmiques i familiars.
I ho fem treballant amb xarxa amb altres professionals de serveis especialitzats i també de salut i educació, que ara mateix tenen les mateixes dificultats que tenim els Serveis Socials Bàsics.
Tots aquests acompanyaments, a més a més, estan condicionats pels estats emocionals de les persones ateses. Algunes, acostumades a situacions d’“inestabilitat”, han entomat aquesta crisi amb relativa tranquil·litat i demostrant molta resiliència; d’altres ho afronten amb molta angoixa i por; d’altres es mostren exigents i crítics amb algunes de les mesures preses... Sense oblidar que algunes d’elles estan patint directament a la salut els efectes COVID-19 a casa, a l’hospital o a residències.
Un dels recursos propis de què disposem els Serveis Socials i que ens permet treballar directament amb les famílies és el Servei d’Atenció a Domicili. Aquest servei, que el porten a terme dues treballadores familiars, també s’ha vist afectat pel confinament i s’ha passat de la intervenció als domicilis amb les famílies a fer un seguiment telefònic. S’han continuat atenent de forma presencial, amb les mesures pertinents, aquells casos de persones aïllades i sense xarxa, per poder facilitar l’accés a necessitats bàsiques. Així ens ho explica una de les professionals: “La majoria de persones, visquin soles o en família, tenen moltes ganes de parlar, he fet trucades de gairebé una hora de durada. La majoria de persones agraeixen l’acompanyament telefònic. Algunes fan preguntes pràctiques sobre les mesures de prevenció (puc anar a comprar al poble del costat, he d’anar amb mascareta...?). Algunes persones que viuen soles tenen la percepció que a Osona no està afectant la COVID19 i altres la viuen en la seva pròpia pell. En els casos que vaig a domicili, hi ha hagut moments durs, en què les persones ateses han percebut amb duresa la manca de xarxa, i al mateix temps de molt agraïment pel suport de serveis socials.”
Els professionals que treballem als Serveis Socials seguim treballant, amb més intensitat i pressió i, ara més que mai, en unes condicions que considerem que no del tot òptimes. Com la majoria de persones d’altres àmbits i sectors, hem de conciliar la vida personal i laboral, portar a bon port el teletreball i tenir cura de fills i filles o altres familiars a càrrec, amb les preocupacions per afectacions a amics i familiars pel COVID-19, i això no està resultant fàcil. Hi ha moments i situacions que ens permeten sentir que treballem en equip, altres que fan que ens sentim soles, i majoritàriament coincidim amb les dificultats per desconnectar de la feina. També es posen de manifest molts sentiments entorn l’acompanyament que s’està realitzant: impotència, incertesa i agraïment són les paraules que més han ressonat.
“Aquests dies són durs! Estic acompanyant a gent que ha perdut un familiar víctima del Covid i que no han pogut acompanyar durant la malaltia i que en el millor dels casos han pogut fer un enterrament. Un comiat estrany que el familiar et transmet i que només pots escoltar, i contenir. Persones que estan patint perquè les úniques noticies que tenen del seu familiar és a través del TN migdia quan explica que s’ha intervingut la residència on hi ha la seva mare, el seu pare... i que fan trucades desesperades per poder tenir una mica de llum enmig de la foscor. Llavors, tu, que no coneixes la situació real ni del centre ni de la persona en concret, fas contenció emocional i intentes trobar informació d’on sigui per fer-la arribar a la família i que el sotrac no sigui tan dur.”
Les emocions i el neguit estan a flor de pell en totes les persones ateses i també es fa evident entre els professionals. Aquesta situació genera incertesa a tota la ciutadania i els seus efectes es poden evidenciar en tots els àmbits i persones.
Ens preocupem i ens ocupem per ser propers, per explicar el què fem i el què podem fer. De sobte, la manera de cuidar-nos és el distanciament físic i, en aquest context, ens trobem buscant estratègies perquè ningú es quedi fora o hagi de patir més del compte.
